Liberalitzar les patents de les vacunes?

En aquests temps de pandèmia la vacunació de la població s’ha demostrat com a primordial. En aquesta fase de la vacunació, a causa de l’escassetat de les vacunes, algunes veus demanen que les seves patents es liberalitzin amb l’objectiu de poder ser més eficaços per aconseguir l’anhelada immunitat de grup. Vegem una reflexió personal al respecte.


Ja fa bastant de temps que dura l’actual pandèmia, temps durant el qual hem hagut de suportar moltes situacions que fa simplement dos anys haguessin sigut considerades, com a mínim, com a curioses. Hem viscut confinaments, restriccions a la mobilitat de tota mena, diversos tipus de prohibicions i moltes normes i més normes molts cops contradictòries entre elles. Si bé és ben cert que la situació és totalment insòlita i que va agafar la major part dels governs mundials amb el pas canviat, també és ben cert que la resolució i tractament de la pandèmia i dels seus efectes en la població general ha sigut dispar, si ens fixen en els diversos països i les solucions i tractaments en marxa en cadascun. Un hauria esperat que, vivint en el primer món i en una espècie de “confederació” d’Estats sobirans de primera fila com és la Unió Europea, la gestió d’aquesta situació de crisi sanitària per part de les autoritats hauria sigut modèlic, ja que nosaltres, en teoria, vivim en una part privilegiada del globus i que, conseqüentment, el territori de la UE seria un dels primers a sortir de la crisi i en tornar de nou a la normalitat; la crua realitat és que, almenys, de moment, això no està sent així i la gran burocratització que pateix la UE en el que al seu funcionament es refereix sembla que també s’està notant bastant en el que toca la Covid i això, si és així com sembla, és una llàstima.

Tots vam respirar alleujats quan, a finals de 2020, es van començar a homologar diversos models de vacunes i no ens faltaven raons per l’esperança, teníem el remei per aturar la pandèmia i arribar així a l’anhelada “Immunitat de Grup“, només calia disposar de les suficients dosis per a tothom i, gràcies a un pla estructurat, ambiciós i massiu, vaccinar tothom en un temps rècord i així tornar a recuperar les nostres vides. Malauradament, una cosa que, sobre el paper, semblava evident i òbvia, no ho està sent en realitat; per un costat, la indústria farmacèutica no té la capacitat encara per produir amb una demanda tan alta (jo encara diria més, amb una demanda absoluta) com és la del vaccí contra la Covid-19 i, per tant, va servint les comandes segons ritme de producció i segons ordre de caiguda de les comandes; qui primer va fer la comanda primer la rebrà, això és així en qualsevol mercat. D’altra banda, també cal tenir en compte que un vaccí no es produeix des de zero en un dia, sinó que té un període de maduració, desenvolupament, proves, homologacions i etcètera que fa que passi un temps entre tot plegat. Per un altre costat, abans esmentava l’ordre d’arribada de comandes com quelcom d’essencial, doncs bé, molts països van ser molt primerencs en fer les seves comandes i d’altres més tardans; llavors, lògicament, qui primer rep la comanda és qui primer la va demanar i, malauradament, la UE no va ser primerenca a fer-ho. Per últim, cal tenir en compte que cada medicament ha de ser aprovat per les autoritats de cada país abans que no pugui ser administrat en aquest, hi ha països més ràpids i d’altres més burocràtics i la UE, també malauradament, potser està molt a prop del segon grup a banda que, representant una munió d’estats sobirans, també pren les decisions moltes vegades de manera col·legiada i més lenta que altres zones del planeta que no tenen aquesta característica que en aquest cas particular es demostra com a limitadora a la velocitat de reacció.

Per acabar-ho d’adobar, un cop la vacunació començava a agafar empenta al nostre país, apareixen les informacions de possibles contraindicacions i efectes secundaris de la principal vacuna usada a la UE i que obliguen a replantejar-ho tot; no sóc especialista en el tema, per la qual cosa no n’opinaré, això no obstant, sí que sembla, pel que llegeixo, que els efectes secundaris adversos que presenta aquest model de vaccí són molt inferiors al risc de contraure la Covid de manera greu, per la qual cosa espero que aviat s’aclareixi tot satisfactòriament. No obstant això, el cert és que el ritme de vacunació a la UE està sent desesperadament lent si ho comparem amb altres zones del primer món, com els EUA i UK, que aviat arribaran a la “Immunitat grupal” (i, en el cas del Regne Unit, gràcies precisament a la vacuna que a la UE està sota sospita).

Un cop arribat a aquest punt, s’han alçat algunes veus culpant la indústria farmacèutica d’abús de posició dominant i de produir els vaccins a un ritme inferior al desitjat, tot això per una possible especulació per tal de maximitzar el seu benefici aprofitant el moment que es viu i que, per tant, el que caldria seria liberalitzar les patents de les vacunes per tal que tothom les pugui produir i així poder-les fer arribar arribar a tothom el més ràpid possible; fins i tot una autoritat en la matèria com Fernando Simón va declarar fa uns dies en roda de premsa en el sentit de ser personalment partidari de liberalitzar les patents un cop les farmacèutiques haguessin arribat a un benefici raonable per les inversions fetes i així fer els vaccins contra la Covid-19 assequibles a tothom. Això no obstant, en la meva opinió, si bé a primera llegida l’anterior semblaria quelcom de raonable, el fet és que els mercats de qualsevol bé, i les vacunes contra la Covid no deixen de ser béns, quan millor funcionen és quan no estan intervinguts i, potser, en aquest cas dels vaccins igual el problema està sent el de la intervenció estatal que estant suportant des del primer moment més que el de la ineficàcia productiva de les mateixes indústries farmacèutiques (que, segurament, també). M’explico, des d’un primer moment s’ha pres la producció dels vaccins i la consegüent distribució dels mateixos com assumpte d’estat i no és per a menys, es tracta de la Salut Pública, per tant, ha sigut l’Estat qui ha monopolitzat la demanda i distribució d’aquests en el seu territori; en poques paraules, si bé hi ha diversos productors dels vaccins contra la Covid, només hi ha un possible client per cada país, l’Estat. I és aquest Estat qui s’encarrega de distribuir-lo entre la seva població, monopolitzant el mercat de vacunes anti-Covid en el seu mercat domèstic.

Per tant, en el cas dels vaccins contra la Covid, entesos com a béns, només hi ha un sol client en cada zona, l’Estat de torn, client que imposa unes normes i que signa uns contractes a un preu tancat amb cada farmacèutica, contractes signats abans que els vaccins estiguin homologats i sense poder copsar l’efecte de l’oferta i la demanda en el preu d’aquests. Per tant, l’escassetat de vaccins actual està motivada en gran part per l’escassetat d’oferta davant d’una demanda absoluta i a una fixació de preus per contractes anteriors que no tenen en compte quin podria ser el preu dels vaccins actualment si no hi hagués aquesta situació, ja que, amb la demanda actual versus oferta, segurament seria més alt que els preus que marquen els contractes signats. Davant d’això, de vegades em ve al cap una idea que, a priori, podria semblar rocambolesca, però que potser no ho és tant si es té en compte tot de manera serena, i és la següent, si bé els Estats han de continuar els seus Plans de Vacunació com ara, primant el Servei i Salut Públics davant de qualsevol cosa, no podria ser que també s’obrís un canal privat per tal que particulars o empreses poguessin accedir als vaccins homologats de manera particular i privada, per tal d’accelerar el procés de vacunació?

Fa pocs dies vaig tenir una conversa amb un conegut que treballa en una empresa que té trenta mil empleats dispersos per tota Espanya i em va fer la reflexió següent; aquesta empresa està patint confinaments de centres de treball, baixes laborals i minva de productivitat durant tota la pandèmia i amb uns costos molt alts, de bastants milions d’euros. En canvi, si la seva empresa hagués pogut comprar al mercat les dosis necessàries de vacunes homologades per tal de vacunar tota la seva plantilla en centres sanitaris privats, el cost que li hauria suposat a la seva empresa poder-ho fer hauria sigut, segons deia, d’uns tres milions d’euros. És a dir, invertir en salut tres milions d’euros per tal de deixar de perdre, com a mínim, deu vegades més i aconseguint vacunar trenta mil persones, col·laborant, de retruc, en l’arribada a la “immunitat grupal” i descarregant l’Estat de part de la feina a fer. Doncs bé, sembla ser que es va estudiar els pros i con tres però que, de moment, no ha estat possible fer-ho; per un costat, els Estats ho estan monopolitzant tot, per l’altre hi ha escassetat de vacunes al Mercat.

No obstant això, si una part de la producció de vacunes es pogués vendre al Mercat, segurament seria a un preu més alt que ara, per la qual cosa les farmacèutiques tindrien una motivació extra per a produir més, vendre més car, ja que tota empresa cerca sempre maximitzar el seu benefici; per l’altra, quedaria per debatre l’argument en contra de la suposada injustícia que seria que alguns amb mitjans econòmics es poguessin vacunar al moment i abans que d’altres amb menys recursos. Difícil dilema, si bé la veritat és que amb aquest sistema els segons també es podrien vacunar abans que fins ara, ja que els primers ja estarien vacunats quan els toqués a ells per la qual cosa crec que estaríem davant d’un “win-win” en aquest cas. Com és ben sabut, els monopolis estatals acostumen a ser ineficients i la Història en va plena d’exemples; per tant, si considerem a l’Estat com a únic subministrador de les vacunes a la població, estem davant d’un monopoli estatal claríssim, a una intervenció estatal total del Mercat de les vacunes anti-Covid.

Per tant, es tractaria de liberalitzar, sí, però no les patents, sinó el mercat de les vacunes anti-Covid de tal manera que, mantenint l’actual Pla de Vacunació Estatal, qualsevol persona o organització pogués adquirir les dosis privadament de manera lliure i amb garanties, fer-se inocular aquestes dosis per professionals en centres mèdics privats reconeguts i registrar el fet de la seva vacunació en el Registre oficial de persones ja vacunades. Sempre se’ns ha dit que el liberalisme es contraposa a l’intervencionisme econòmic, malgrat tot, en aquest cas penso que quedaria palesa una col·laboració molt bona entre ambdues tendències econòmiques en pro del bé comú, que no és l’altre que la Salut Pública. En poques paraules, fer que les mateixes Lleis del Mercat actuïn en pro de tots, incentivant les empreses productores a produir més i poder arribar així abans a la “Immunitat Grupal” gràcies a un Sistema Públic de Vacunació recolzat en tot moment per la iniciativa privada.

Tortosa, 11-4-2021.

Jordi Mulé

Economista C.E.C. núm 13147

Què en penseu? / ¿Qué pensais?

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s