Transformació i adaptació

La transformació de les empreses segons els nous temps és una premissa fonamental; ara bé, aquesta transformació es pot escometre de forma rupturista o bé adaptativa. Vegem una reflexió personal al respecte.


Corria 2013 i una de les capçaleres periodístiques més emblemàtiques dels Estats Units, el Washington Post, passava per dificultats financeres molt serioses, els seus gestors de llavors no havien sabut adaptar l’empresa als nous temps i encara anaven apostant decididament pel periodisme tradicional, és a dir, per l’edició en paper. A mitjans d’aquell any el fundador i propietari d’Amazon, Jeff Bezos, es va fixar en aquesta important capçalera periodística i va decidir comprar-la; acte seguit, va escometre una important transformació al “Post”, va apostar decididament pel periodisme digital de pagament i hi va incloure moltes de les característiques d’allò que el senyor Bezos domina a la perfecció, el comerç electrònic. La reacció en positiu del Washington Post un cop transformat va ser espectacular i en ben poc temps va passar dels números rojos a presentar beneficis, tornant a ser un dels mitjans periodístics de referència i un model en el que a periodisme digital es refereix.

Aquest exemple és un exemple palpable i recent d’allò que una empresa ha de tenir clar que ha de fer en qualsevol moment, que no és una altra cosa que adaptar-se a la situació del mercat per tal de satisfer les necessitats del seu públic objectiu, dels seus clients, i salvaguardar els interessos dels seus accionistes, cosa que no havien sabut fer els anteriors propietaris del Post. Ara bé, l’exemple anterior és un exemple de transformació radical a causa de la nul·la adaptació als nous temps de l’empresa adquirida pel senyor Bezos, i que quasi provoca la seva desaparició d’una manera similar a la desaparició de Kodak, fabricant de carrets fotogràfics, que va ser incapaç de veure els avantatges de la fotografia digital i va continuar apostant en exclusiva per la fotografia analògica per, finalment, sucumbir escombrada per l’evolució imparable de la Tecnologia.

Ara bé, pensar que els canvis i transformacions radicals són sempre necessaris no deixa de ser una simple il·lusió, a mode d’exemple, recordo un capítol de la mítica sèrie de divulgació dels vuitanta, “Cosmos” del gran astrònom nord-americà Carl Sagan en el qual es volia explicar com funcionava el cervell humà i ho assimilava a l’evolució del transport públic a la ciutat de Nova York en el darrer segle; explicava Carl Sagan que el transport públic de la “gran maçana” s’havia fet primer mitjançant tramvies tirats per cavalls, després amb tramvies, més tard amb un tren elevat i finalment amb els busos i metros actuals, de tal manera que cada mitjà de locomoció havia eliminat l’anterior. No obstant això, segons Sagan, el cervell humà no funcionava així, sinó que seria com si a la ciutat de Nova York cohabitessin al mateix temps i en harmonia els tramvies de cavalls, els tramvies, el tren elevat i els busos i metros. En poques paraules, el cervell humà és adaptatiu i no rupturista, i qui diu el cervell humà diu el comportament del consumidor.

D’aquí que una estratègia empresarial destinada a una transformació rupturista i radical com la del Washington Post només, en teoria, hauria de tenir sentit en cas de gran necessitat, en cas de necessitar un gir radical, com era el cas del diari anterior. En els casos més habituals aquestes transformacions haurien de ser més adaptatives i més enfocades al comportament dels consumidors, els quals poden mantenir diverses pautes de consum simultànies i les quals podrien quedar desateses parcialment si una transformació massa radical deixés de tenir en compte alguna d’elles; és a dir, la transformació digital de qualsevol agent econòmic mai hauria d’eliminar del tot qualsevol de les pautes anteriors, ans al contrari, en el disseny eficaç de la digitalització tenint en compte no deixar desatès ningú hauria d’estar la gràcia d’un procés de transformació. En poques paraules, digitalització i transformació, sí, per descomptat, però sempre tenint en compte la varietat i diversitat del públic objectiu d’una empresa o organització. Transformació adaptativa a l’estil del cervell humà, tal com ens presentava Sagan, abans d’haver d’escometre una transformació radical, com la del Washington Post; saber-se adaptar a temps és la que hauria de ser, en la meva opinió, l’estratègia guanyadora.

Tortosa, 17-2-2021

Jordi Mulé

Economista C.E.C. núm 13147

Què en penseu? / ¿Qué pensais?

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s