Cruïlles

En la vida d’una persona hi ha molts moments en què poden aparèixer cruïlles, enteses aquestes com a moments en que un ha de reflexionar i prendre una decisió. Els moments que actualment vivim són realment cruïlles i per moltes raons. Vegem una reflexió al respecte.


A començaments del segle V després de Crist, l’emperador romà Teodosi el Gran va prendre una decisió que es va demostrar com a cabdal pels futurs esdeveniments socials, econòmics, polítics, històrics i, fins i tot, lingüístics, d’Europa i, de retruc, del món sencer. Aquest “augustus” romà va decidir repartir el vast Imperi Romà, llavors ja un estat cristià i bastant allunyat en el temps de les gestes de Juli Cèsar, Claudi o Trajà, entre els seus dos fills. A partir d’aquell moment, l’Imperi que durant quatre segles havia sobreviscut com un sol estat (llevat de les crisis i diferents usurpacions dels segles III i IV) passaria a dividir-se en dues meitats, ambdues gobernades cadascuna pel seu propi “August“. La part occidental, en la qual ens trobem nosaltres, va passar a mans de l’emperador Honori , la part oriental, que abastaria Grècia, Egipte, l’actual Turquia i gran part de l’Orient Mitjà, va passar a mans del seu germà, l’emperador Arcadi.

Bé val a dir que aquesta fita va marcar un canvi històric radical, l’Imperi Romà mai més es va reunificar en un sol estat. La part oriental va sobreviure, amb major o menor fortuna i patint moltes transformacions fins l’any 1453, data en la qual la seva capital, Constantinoble, va caure en mans dels turcs otomans que la van rebatejar com a Istanbul; aquesta meitat oriental és coneguda avui com a Imperi Bizantí i el seu estudi és molt important si es vol entendre millor o pitjor l’Edat Mitjana. La part occidental va tenir menys sort, quasi immediatament després de la presa de poder per part d’Honori va començar a patir migracions i invasions per part de diversos bàrbars i moltes intrigues de palau i traïcions diverses; aquest estat occidental va patir un segle V molt convuls fins a la seva definitiva desaparició; es considera oficialment desaparegut des de l’any 476, quan l’últim “august” occidental, Ròmul Augústul, va ser deposat per un general bàrbar que s’havia revoltat en contra seu; així és com ens explica la Història que va començar l’Edat Mitjana a l’Europa Occidental.

Vista de l’Imperi Romà d’Occident i de l’Imperi Romà d’Orient. Font, Wikipèdia.

I és que en la vida, com en tot, hi ha moments en els quals un ha de prendre una decisió que pot afectar al futur immediat o llunyà d’una manera que, en aquell moment, ningú no pot ni tan sols imaginar. Això no obstant, hi ha moments en els quals la presa d’aquesta decisió adquireix una solemnitat especial, són aquells moments que un pot ser conscient de la importància del seu acte més que no pas en altres ocasions. En els moments actuals la Societat Mundial i en particular, nosaltres mateixos, estem patint una pandèmia que ens ha fet, en només nou mesos, canviar bona part dels nostres hàbits més arrelats, incloent-hi el simple fet de poder donar la mà a algú com a signe de salutació i respecte i no només això, sinó que estem començant a patir una crisi econòmica d’evolució incerta en el millor dels casos; és a dir, estem vivint moments disruptius en l’ordre social motivats per una pandèmia que no deixa de ser un fet conjuntural però els efectes de la qual són i seran profunds, i no em refereixo només als efectes en la Salut de la maleïda malaltia, sinó també als efectes econòmics a mitjà i llarg termini i a la seva inevitable repercussió política i social, perquè tota crisi econòmica duu a una crisi política i social.

Fa pocs dies hem assistit a l’anunci de l’aparició de les primeres dues vacunes contra el coronavirus que produeix la Covid-19; la primera, la de Pfizer i Biontech, s’ha anunciat com a efectiva en un 90% dels casos, però pateix d’una sèrie d’inconvenients, sent el més important dels quals els seus problemes d’emmagatzematge i distribució, ja que requereix temperatures de l’ordre de -70 graus Celsius si es vol emmagatzemar amb garanties de no perdre efectivitat. La segona, l’anunciada per la companyia Moderna (Mode RNA), que promet un 94% d’efectivitat i amb temperatures d’emmagatzematge molt més assequibles per a qualsevol frigorífic domèstic que tingui un mínim de qualitat. Totes dues usen un sistema realment considerat com d’Alta Tecnologia, car bàsicament consisteixen a inocular a l’organisme part de l’RNA del virus (bàsicament, el llibre d’instruccions sobre com fabricar la proteïna externa del virus), de forma contrària al que fan les vacunes tradicionals que el que fan és inocular el germen atenuat o mort a l’organisme del receptor. Amb aquest sistema tan nou s’aconsegueix que l’organisme receptor, malgrat no haver tingut mai contacte amb el virus, aprengui a reconèixer com a patògena la proteïna del mateix i, directament, passi a fabricar-ne anticossos.

Les dues primeres vacunes. Font: El Periódico.

Aquestes dues vacunes que ja estan ben a prop de ser comercialitzades no estan soles, es calcula que al món hi ha en diferents estadis d’elaboració un total d’aproximadament quaranta-vuit vaccins, cadascun, amb les seves pròpies característiques i efectivitats. Per tant, en aquest moment estem en condicions de dir sense embuts que la solució mèdica a la pandèmia sembla que passarà per la vacunació massiva de la població i, per tant, per arribar a adquirir la immunitat grupal, cosa que ens permetrà, a partir d’aquell moment, conviure amb la Covid de la mateixa manera com ja convivim amb tantes altres malalties. No obstant això, en aquest moment que sembla que arriben bones notícies, apareixen veus discordants, bàsicament malfiant-se d’inocular-se aquest vaccí i argumentant que pot ser que no sigui efectiu, que és molt estrany que s’hagi desenvolupat en poc temps, que no està garantida la immunitat per sempre, i tants d’altres arguments per no vacunar-se. Els arguments són tots comprensibles, però el problema de la situació actual és que, malgrat que podem pensar que se’ns presenta una cruïlla davant nostre sobre si cal o no vacunar-se, realment la cruïlla és molt més sinistra, la decisió no és si ens hem de vacunar o no, la decisió rau en si volem tornar al nostre model social i econòmic o, almenys, intentar refer-los, o bé, si volem eternitzar la situació actual i anar apagant-nos com aquella candeleta que es va quedant sense cera. En la meva opinió, no tenim alternativa, caldrà vacunar-se com més aviat millor i el màxim de gent possible, ras i curt.

Una altra cruïlla que tenim a Catalunya en aquest moment és en l’àmbit polític. En el mes de febrer tenim eleccions catalanes i ens tocarà escollir els nostres representant al Parlament durant, teòricament, els pròxims quatre anys; el paradigma de la nostra societat democràtica és precisament la possibilitat d’escollir els representants en unes eleccions periòdiques, netes i amb unes regles ben definides i al febrer ens arribarà el moment. Davant d’aquesta cruïlla que ens està a punt d’arribar, els ciutadans haurem de prendre una decisió sobre a qui votar; jo crec que aquesta decisió hauria de ser presa més amb el cap que no pas amb el cor, cosa molt difícil parlant de política però totalment necessària en els moments que vivim; una decisió presa amb el cap hauria de tenir en compte la gestió feta durant la passada legislatura i també la gestió feta durant l’actual pandèmia i també valorar les propostes per la propera legislatura en tots els àmbits. Caldria veure si l’estratègia de la confrontació i del “com pitjor, millor” que alguns Grups de tot signe han seguit ens ha aportat alguna cosa realment i, en relació a la gestió de la pandèmia, si les polítiques preses han sigut efectives i han donat alguna solució als col·lectius més afectats per les mesures i decisions preses. Personalment, jo tindré en compte molts factors a l’hora d’emetre el meu vot; en concret, preferiré votar a qui em pugui aportar una major experiència, no només política, sinó en diferents àmbits, inclòs l’empresarial, i que també manifesti la seva voluntat de servir a tots els catalans de manera centrada i independentment de la seva ideologia perquè els efectes de la crisi de la Covid-19 s’espera que durin en els temps i el virus, de la mateixa manera que “no entenia de fronteres“, tampoc no entén d’ideologies. En poques paraules, a qui, sense deixar de banda la seva ideologia o propòsit polític últim, em proposi polítiques centrades i de cara a la urgent millora social i econòmica del país.

Són temps de cruïlles, hi ha moments en els que els efectes a llarg termini de les nostres decisions són difícils de preveure, però crec que això no és així en els moments actuals, crec que tenim prou dades per a decidir i decidir bé. Quan arribi la vacuna, vacunem-nos i tornem a produir pel bé del país i del nostre model social; quan toqui votar, votem de la millor manera que poguem tenint en compte tots els factors per aconseguir el millor Govern possible; poques vegades les decisions són tan importants com en aquests dies.

 

Tortosa, 22-11-2020

Jordi Mulé

Economista C.E.C. núm 13147.

Què en penseu? / ¿Qué pensais?

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s