Cuidem el planeta Terra!

Segons s’ha publicat recentment, durant el mes d’agost la Humanitat hauria arribat a consumir tots els recursos que el planeta Terra és capaç de reposar en tot l’any. La dada és força greu, implica que, malgrat que la pandèmia actual hagi reduït la demanda i el consum mundials, el planeta aparentment se’ns està quedant petit a un ritme alarmant.


Dels molts càlculs i estadístiques que la nostra civilització fa durant un any n’hi ha un de molt curiós, em refereixo en concret al càlcul de l’anomenat “Dia del Descobert“, en anglès, “Earth Overshoot Day“. El “Dia del Descobert” ens indica quin dia del calendari anual la Humanitat ha fet servir tots els recursos que la Terra pot produir o reposar durant un any i ens ve a explicar que tot el que s’usi més enllà d’aquesta data simplement la Terra no ho podrà reposar i, per dir-ho amb altres paraules, a partir d’aquesta data estarem fent despesa sobre recursos futurs, de manera similar a quan anticipem els nostres recursos futurs en demanar un préstec al Banc i així poder disposar d’una suma de la qual ara no disposem però que som capaços de tornar en un futur, amb la diferència que ni la Terra és un banc, ni l’ús de recursos futurs signifiqui que els podrem acabar retornant, ja que la demanda de béns i serveis no para d’augmentar any rere any, i això és un fet innegable.

En el cas de 2020, el “dia del Descobert” ha sigut el dia vint-i-dos d’agost, mentre que en 2019 aquest va ser el dia vint-i-nou de juliol. El fet que aquest hagi quasi retrocedit un mes des de 2019 a 2020 no ha sigut perquè nosaltres hàgim fet propòsit d’estalvi i el nostre planeta ens ho hagi reconegut així, simplement, es tracta de l’efecte del Coronavirus en l’Economia Mundial i, de retruc, en la baixada conjuntural de la nostra demanda de béns i serveis. Si podeu, tragueu conclusions de què ens vol dir aquesta data, en 2019 vam consumir tot el que la Terra produeix a finals de juliol i vam estar gastant recursos futurs durant cinc mesos, mentre que en 2020 això passarà durant “només” quatre mesos. Hi ha moltes veus que critiquen el sistema de càlcul del “dia del Descobert” i una de les seves majors crítiques és precisament el fet que no té en compte moltes coses, com ara que aquest es calcula a partir de què donem la capacitat de producció de la Terra com quelcom quantificable, i que, per tant, el càlcul no és fiable ja que aquesta dada és incerta; el cert és que aquest Dia es calcula de la mateixa manera cada any i, per tant, si bé estic d’acord que certament no indica EXACTAMENT el dia on hem consumit els recursos de l’any, la seva evolució sí que es dóna una indicació clara i precisa de com està evolucionant tot, i la sèrie temporal del càlcul d’aquest “Dia del Descobert” dels últims anys és esfereïdora, potser no indica una dada exacta on això es produeix, d’acord, però no em negareu que sí que indica com anem i, la veritat, no anem gaire bé. Per tenir una dada, hi ha qui afirma que, al ritme actual, ens caldria una Terra i mitja per poder tenir la garantia de no esgotar els recursos de la Terra a llarg termini.

Gràfica del dia del Descobert any rera any.

Uns altres fets que són innegables són que la població actualment no para de créixer sense aturada i que el nostre nivell de vida mitjà global ha millorat en els darrers anys. Això vol dir que la previsió sobre l’evolució de la nostra demanda de béns i serveis és que la mateixa no pararà de créixer de manera exponencial, per tant, un cop passada la maleïda pandèmia actual (que passarà) la nostra pressió sobre la Terra i els seus recursos no s’aturarà i aquesta anirà augmentant exponencialment i sense fre de tal manera que hi haurà un dia, potser no tan llunyà, en el qual, si les coses no canvien molt, podrem començar a dir sense ànims d’equivocar-nos que el planeta Terra se’ns haurà quedat petit i això repercutirà directament tant en la nostra manera de viure, sinó en el benestar de la Humanitat en el seu conjunt. En poques paraules, no podrem produir prou per a les necessitats de tothom; el panorama, desolador, desastres ecològics, fam, la sensació que ho hauríem pogut evitar i no ho vam fer, canvi climàtic, etc.

I és que, de moment, només disposem del nostre planeta per a viure o explotar-ne els recursos. És ben cert que fora del Planeta Terra els recursos són ingents, per exemple, tenim Júpiter i Saturn, planetes dintre dels quals podrien cabre més de mil Terres, sobretot en el cas de Júpiter, i compostos quasi exclusivament de gas hidrogen, que és un bon i net combustible, o bé, si la manca fos de recursos minerals, hi ha multitud d’asteroides de composició fèrrica al voltant del Sol; això no obstant, encara que l’explotació de recursos fora de la Terra no deixi de ser una cosa encisadora i moralment acceptable sempre que allò que s’exploti no estigui prèviament habitat per qualsevol mena de vida autòctona, la veritat és que les distàncies de la Terra a les quals es troben aquests cossos a explotar són tan grans que el cost de sufragar una expedició humana per anar-hi a cercar recursos seria inassumible per la Humanitat actual, i també, segurament, per la Humanitat futura. És molt bonic veure pel·lícules de Hollywood sobre l’anada als altres planetes del Sistema Solar, però la realitat és tossuda, no és que una simple expedició a, per exemple, Júpiter fos complicada de dissenyar, és que seria impossible de sufragar i tampoc s’aconseguirien resultats ràpids que fossin acceptables ni rendibles per tal cost i risc a assumir. Cal tenir en compte que la nostra societat és molt curt-terminista i que una empresa així demanaria un acord global de tota la Humanitat a fer quelcom del qual es veurien resultats, d’haver-n’hi, a molt llarg termini, i la nostra mentalitat simplement i malauradament, no funciona així. Per tant, per ara no tenim cap altra llar ni cap altre lloc on anar que no sigui el nostre i petit “planeta blau”, la Terra; NO HI HA CAP PLANETA B a on anar si les coses enpitjoressin.

Molt clar i concís, no tenim més llar que el nostre planeta. Cuidem-lo!

Per tant, hem de prendre consciència entre tots que la situació actual no es pot mantenir massa temps així si no volem enfrontar-nos a un desastre econòmic i social a mitjà termini. Iniciatives com les energies alternatives o els motors elèctrics van en la bona direcció (sempre que l’energia elèctrica que consumeix el motor del nostre cotxe elèctric provingui de fonts sostenibles, si no, mal servei per al planeta) però encara hem de millorar molt. Mentrestant, haurem d’anar veient l’evolució d’aquest “dia del Descobert” de cada any; quan aquest índex comenci a millorar, voldrà dir que ho estem començant a fer bé i també millorarà la nostra perspectiva de futur i, de retruc, també la dels nostres fills i descendents.

Tortosa, 1-11-2020

Jordi Mulé.

Economista C.E.C. núm. 13147.

Què en penseu? / ¿Qué pensais?

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s