En els últims dos mesos hem viscut tots un confinament a causa de la pandèmia actual. No hi ha hagut més remei que prioritzar la Salut davant de tot i això era el que tocava fer; això no obstant, en aquests moments que sembla que tot va en la direcció d’una desescalada de la crisi sanitària, toca reflexionar sobre com pot ser el futur més immediat i, entre tot això, sobre quin pot ser l’escenari econòmic més pròxim.

La situació actual és, com a menys, insòlita des de qualsevol punt de vista; insòlita perquè es tracta de la primera pandèmia global que ens ataca des de l’anomenada «Grip espanyola» de fa cent anys; insòlita perquè és el primer cop que un patogen aprofita la gran mobilitat de la població actual per expandir-se sense quasi control; insòlita pel quadre clínic que presenta aquesta nova malaltia, doncs hi ha qui la pateix més o menys bé però, en canvi, ataca especialment els col·lectius més vulnerables. Podria continuar dient molts motius pels quals la pandèmia del coronavirus, o Covid-19, és insòlita però deixeu-me comentar-ne especialment un, és insòlita perquè, que jo sàpiga, és el primer cop que ha calgut aturar quasi del tot una Economia en ple rendiment i funcionament i no pas per motius inherents a aquesta, sinó que s’ha aturat l’Economia de manera sobtada i seguint instruccions de les Autoritats.

És a dir, una cosa és que hi hagi cicles econòmics, per exemple, en el segle XVII es va produir una devaluació del preu dels metalls nobles per la inundació que hi havia d’or i argent que venia d’Amèrica i a la qual es van sumar una sèrie de males collites, el resultat va ser una crisi econòmica que va durar quasi un segle; en canvi, la pandèmia actual ha incidit en un moment que les economies mundials semblava que enfilaven un camí alcista després de les crisis viscudes a començaments d’aquest segle; en poques paraules, la crisi econòmica que vindrà no serà provocada per fets econòmics, per «cracks» borsaris, per males collites o per fallides del sistema bancari, la crisi actual l’ha provocat el mateix coronavirus i la decisió presa pels diferents governs de parar-ho tot. El coronavirus no és només una malaltia més o menys greu depenent de qui la pateixi, és també un destructor d’economies.

I ara que hem parat la producció econòmica, que ens hem quedat obedientment dos mesos a casa i que molts han vist els seus negocis tancats o la seva feina pendent d’un fil a causa d’un ERTO, toca tornar a posar-ho tot en marxa. Ara bé, com serà la represa, com serà tornar a engegar-ho tot, serà igual que parar-ho? La resposta és que ningú no ho sap, ningú no sap què pot passar quan es para un motor econòmic en sec i ningú no espera que simplement es posi en marxa i ja està. El que està clar és que la recessió econòmica està servida.

Com de profunda pot ser aquesta recessió? Faré un petit símil per entendre’ns millor. Suposem una economia que produeix mensualment durant 2019 un total de deu unitats; en aquest cas, podrem deduir que el total produït per aquesta durant 2019 ha sigut de cent vint unitats, és a dir, el PIB de 2019 haurà sigut igual a cent vint. Anem a veure què passa en 2020; suposem que ha produït deu unitats durant els mesos de gener i febrer, tres unitats durant març, abril i maig i després passa a produïr-ne deu a partir de juny i fins desembre; en aquest cas, en 2020 haurà produït un total de noranta-nou unitats, en altres paraules, el seu PIB de 2020 haurà sigut de noranta-nou. Si comparem el PIB de 2019 amb el de 2020, podrem veure que en 2020 s’haurà produït clarament menys que en 2019, doncs hi ha una diferència de vint-i-una unitats, el que és el mateix que dir que en 2020 s’ha produït un 17,5% menys que en 2019; en aquest cas, la recessió haurà sigut del 17,5%, un fet innegable però que amaga una gran fortalesa. La fortalesa recau en que, si us hi fixeu, els valors de les produccions mensuals a partir de maig de 2020 s’han recuperat fins a produir mensualment el mateix nivell que abans de la baixada, deu unitats mensuals. Per tant, en aquest senzill exemple hi ha una baixada sobtada durant tres mesos que es recupera ràpidament; en aquest cas, la crisi haurà passat i la recessió serà innegable en termes absoluts, ja que haurà costat molts diners a tothom, però haurà sigut passatgera. Aquest cas és el que s’anomena una «crisi en V«, una baixada i una pujada ràpides.

Aquest exemple, pot ser la situació que ara ens ocupa?, tant de bo, però no sembla que hagi de ser així; per un costat, el Turisme es veurà enguany molt afectat per molt que ara es digui que s’obriran les fronteres al juliol, per un altre, hi ha un factor bastant imponderable i subjectiu i que té a veure amb la confiança del consumidor; mentre la gent no tingui una sensació clara de seguretat no es tornarà a relacionar amb els altres de la mateixa manera i el consum no serà el mateix. Els humans som éssers socials, ens relacionem entre nosaltres i ens relacionem més si ens sentim segurs fent-ho, per tant, un dels factors més importants, a parer meu, per tal d’aconseguir una recuperació ràpida serà recuperar uns bons nivells de confiança que permetin la gent tornar als seus hàbits de manera segura i en el menys temps possible, si recuperem la confiança, les expectatives que tots tindrem seran el més optimistes possible i entrarem en una espiral positiva; no ens serveix de res estar amb els ànims per terra si hem d’aixecar un país. Seguint l’exemple anterior, en el cas que ens ocupa no tornarem immediatament a produir «deu» mensualment, però sí que és la nostra responsabilitat (i també dels poders públics i dels mitjans de comunicació de fomentar-ho) anar superant aquest estat d’ànim, ara apagat, per recuperar la nostra confiança i expectatives, de tal manera que la crisi del coronavirus, que ara sembla que en el millor dels casos serà una «crisi en U«, de més lenta recuperació que en el cas anterior, no acabi sent una «crisi en L«, un cas molt pitjor, ja que baixa i no després no puja i que, a més, dura molt més temps.

Per tant, ens toca a tots superar l’estat d’ànim actual i anar controlant el que quedi de la pandèmia seguint al màxim les recomanacions per tal que anem a poc a poc recuperant els nivells precrisi. Difícil?, i tant, però no impossible, l’objectiu és arribar quan abans a recuperar aquests nivells precrisi, i això que ara sembla ser una utopia podria no ser-ho en el mitjà termini sempre que es recuperi la confiança i les expectatives i que les decisions preses des dels Poders Públics siguin les més encertades i meditades possible. Temps al temps.

Tortosa, 24-5-2020.

Jordi Mulé

Economista C.E.C. núm 13147.