Actualment vivim una stuació de confinament que, a banda de fer-nos patir la restricció de llibertat de moviments,  la incertesa respecte el futur a mig termini o la sensació general de desmoronament, crec que ha fet que el públic en general hagi pogut arribar a valorar millor la trascendència de la funció de cadascú, cosa que va molt més enllà de la simple professionalitat ja que que assoleix un matis molt diferent.

Sóc empleat de banca des de 1989 i en tot aquest temps he pogut viure multitud de situacions diferents, moltes de bones, com els períodes de bonança econòmica que hi ha hagut, i d’altres, potser, no tan bones, com la Bombolla Immobiliària i la seva punxada; també vaig poder viure el procés de concentració bancària immediatament posterior, un fenomen tan important que no m’extranyaria que algú ho acabi anomenant, quan s’escriguin els llibres que contaran la Història actual, de «Revolució Bancària». Per tant, en la meva experiència professional, pensava que, il·lús de mi, ho havia vist ja quasi tot, res més lluny de la realitat.

Sempre he considerat la meva activitat professional com a prou gratificant, ja que treballo en un sector que és un gran dinamitzador de l’economia, el Sistema Bancari permet accedir al crèdit a moltíssimes persones i empreses i, a banda, gràcies a l’efecte del «multiplicador de diner», fa que la quantitat de diners en circulació realment sigui realment molt superior al que seria si tal Sistema Bancari no existís; un Sistema Bancari eficient és una peça clau en l’economia de qualsevol país, i això és un fet. Un dels moments en què es fa més palès aquest fet és, precisament, els que ara ens toca viure; abans comentava que fins fa poc creia haver vist ja quasi tot el possible de veure en relació a la meva activitat professional, i he de dir que ara veig que estava totalment errat; havia de venir una pandèmia global com la que malauradament ens ha tocat viure per tal de fer-me adonar de com d’equivocat estava, i és que ara, més que mai, la tasca que cadascú realitza, des de la seva petita parcel·la, sigui la que sigui, assoleix una dimensió de Servei Públic mai abans coneguda o, almenys, mai abans no pas tan evident.

En aquests moments, molts empleats del meu sector estem treballant durament per oferir solucions, assessorar i acompanyar els nostres clients els quals, molts d’ells, han vist temporalment tancats els seus negocis o, en el millor dels casos, han vist bastant disminuïda la seva capacitat per generar ingressos. No oblidem que la pandèmia i el conseqüent Estat d’Alarma han fet que l’activitat econòmica baixi fins a nivells mai abans vistos i que gran part del teixit empresarial del país pateixi moments de gran estrès i incertesa professionals, tot això sense oblidar la gran munió de població que ha vist com ha sigut temporalment acomiadada de la seva feina a causa dels ERTOs que s’han anat multiplicant. D’aquí la importància de la feina que els «bancaris» estem ara desenvolupant; tal i com deia, oferint solucions i acompanyant tots aquests col·lectius de clients.

Abans parlava de gratificació professional, he de reconèixer que, en aquests moments, la gratificació professional que molts estem vivint és molt més intensa, assoleix un altre nivell. Malgrat el gran volum de feina a la qual els empleats dels anomenats «serveis essencials» ens estem enfrontant, crec realment que tots hem arribat ràpidament a ser conscients de la importància de la nostra tasca en aquests moment de necessitat nacional la qual transcendeix la simple obligació i professionalitat, es tracta que la nostra funció també és un servei en bé de la Societat en el seu conjunt, es miri per on es miri, i això la fa més gran que mai.

Un bé a la Societat en el seu conjunt en el qual cada sector té la seva part de responsabilitat; els sanitaris, vigilant per la salut i lluitant contra la pandèmia, els dels altres sectors, cadascú, complint la seva obligació i, en el cas de nosaltres, els empleats de banca (i del Sistema Bancari en general), donant solucions adaptades a cada cas particular i que aportin tranquil·litat als nostres clients, és a dir, vetllant per la seva salut financera a mitjà termini. No se m’acudeix cap cas en què el fet de «Ser-hi» assoleixi un carisma tan acusat, com tampoc havia rebut abans tantes mostres d’agraïment de clients com en aquests dies. Malgrat estar en situació de tele-treball des de casa la major part dels dies, amb la família a casa, inclosa la canalla petita, he de dir que visc moments molt emocionals però, alhora, molt gratificants en la part professional i també en la part personal.

Vull acabar aquest escrit esmentant i reconeixent la gran tasca de les Administraciosn Públiques, la dels empleats del Sector Sanitari, la dels professionals de les Forces i Cossos de Seguretat, i també la dels empleats dels establiments d’alimentació, dels supermercats, de les farmàcies i de tants i tants empleats d’altres llocs i, entre ells, també, la dels empleats del Sistema Bancari. Serà amb l’esforç de tots que vencerem aquesta pandèmia i enfrontarem amb èxit qualsevol mena de crisi que vingui després, i en això, crec tots, des de qualsevol sector, estarem sempre a l’alçada; junts, tots, ho aconseguirem, tot anirà bé!

Tortosa, 26-4-2020.

Jordi Mulé

Economista C.E.C. núm 13147