Comerç tradicional i comerç electrònic.

El sector del comerç està vivint en aquests temps el que s’anomena un fenòmen disruptiu; l’aparició d’un nou mode de comerciar, el comerç electrònic, pot obligar a una reorientació o reconversió del sector. Ara bé, suposarà això la desaparició del comerç tradicional? Difícil dir-ho.


Per disrupció s’entén, de manera simplificada, qualsevol invenció, millora o idea que fa que, un cop aplicada, es provoqui un canvi en els hàbits o comportaments de la Societat en el seu conjunt. El fenomen de les disrupcions no és nou a la Història, si mirem enrere en el temps, podrem veure com la invenció de l’agricultura va provocar la primera disrupció social, els homes vam passar de ser caçadors-recol·lectors a ser sedentaris. Un cop ja érem sedentaris va fer falta inventar un mètode per poder enregistrar les collites i poder gestionar els recursos; va ser quan va aparèixer l’escriptura i també quan vam aprendre a comptar. Les bones collites van dur a l’aparició dels excedents i poder donar sortida a aquests excedents va possibilitar l’aparició del comerç tal i com ara el coneixem. D’allí a la invenció de la moneda ja només hi havia un pas, i això també va ser una disrupció.

Per tant, les disrupcions serien, per dir-ho d’alguna manera, la forma en què la Societat va evolucionant o, potser també, els efectes de la mateixa evolució en ella mateixa, tant se val. Les disrupcions passen a tots els ordres de la vida i, actualment, a causa de la gran evolució que hem viscut en els últims trenta anys, aquestes es van succeint per tot arreu, en concret, han augmentat de manera exponencial des de la invenció d’Internet i les seves grans i quasi infinites possibilitats. El sector del comerç no està sent cap excepció, un cop va aparèixer Internet era simplement qüestió de temps que aparegués alguna manera de facilitar les transaccions comercials aprofitant aquest nou mitjà; ja es va viure alguna mena d’avís matiner a principis de l’actual segle XXI, amb la moda llavors de les anomenades “punt-com“, però la cosa no va arribar a més, segurament degut a que la tecnologia de fa vint anys encara no estava del tot preparada per fer un salt disruptiu de tal calat i, a més, al fet que la Societat no canvia els hàbits tan ràpidament com ho fa la tecnologia actual.

Això no obstant, avui en dia ja no és així, l’aparició dels telèfons intel·ligents, la millora en la velocitat de la navegació dels mateixos i la seva fiabilitat fa que tecnològicament ja es pugui dir sense dubtes que estem evolucionant vers un model de comerç electrònic universal; a més, cal afegir a això el fet que en els darrers vint anys ha crescut una nova generació capaç de fer servir aquests mitjans electrònics de manera òptima i que ha conviscut de petits amb aquests, és a dir, sense rèmores del passat en què al seu comportament de consum es refereix.

Tots ens haurem fixat en la facilitat que avui en dia hi ha per aconseguir qualsevol producte sense moure’ns de casa i només teclejant el nostre telèfon mòbil; els hàbits de compra dels consumidors estan evolucionant i canviant de manera dramàtica. Mentrestant, el Comerç Tradicional de Proximitat continua subsistint i oferint els seus productes en les botigues físiques de sempre, patint la forta competència de les grans franquícies i ara, a més, del comerç electrònic; el problema de molt del comerç tradicional és el de poder oferir un producte a un preu assequible i que li pugui generar prou marge tenint en compte que una gran franquícia o distribuïdor d’internet, a causa del seu gran volum de compra o al fet de tenir xarxa pròpia de distribució, el podrà oferir quasi sempre més barat. Ja sabem que molts consumidors es mouen per preu, per tant, el no poder ser competitius en preu pot ser un gran problema a mitjà i llarg termini per molts petits comerciants.

Vol dir això que el Comerç Tradicional de proximitat pot veure’s abocat a una situació insostenible a mitjà termini? No és fàcil dir-ho, però el que sembla clar que és que el comerç electrònic ha vingut per quedar-se. Possiblement el que caldrà fer en un termini prudent serà fer alguna mena d’evolució o reconversió del sector del comerç tradicional aprofitant les mateixes possibilitats que Internet ofereix. Una bona iniciativa duta a terme a les Terres de l’Ebre va ser la creació, ara fa un any, d’un “marketplace” que permet vendre per Internet els productes de força botigues de Sant Carles de la Ràpita, Deltebre i La Sénia i possible gràcies tan a la iniciativa privada, com a les associacions locals de comerciants i als governs locals. Es tracta d’una iniciativa pionera que de ben segur serà implantada en breu a d’altres indrets; en altres paraules, una possible evolució del sector podria passar per aprofitar les noves tecnologies per poder arribar a més consumidors fent bo allò de “si no pots amb algú, uneix-te a ell“. Un altre evolució que es podria dur a terme seria el de l’especialització, el d’obrir punts de venda on s’ofereixin productes o serveis molts específics i difícils de poder-se adquirir per altres mitjans, sigui perquè calgui fer-ho presencialment, sigui per qualsevol altre motiu. També es podria reconvertir la xarxa de distribució del Comerç Tradicional creant autèntiques centrals de compres on les petites botigues es poguessin subministrar a preus baixos per així poder aconseguir ser competitius en preu i poder fer valdre, per damunt el preu, els punts forts del Comerç Tradicional, el servei, la proximitat, la manca d’esperes en adquirir un producte i l’assessorament expert.

El Comerç Tradicional és un dels pals de paller de l’economia del nostre “petit país”, no només som una societat tecnològica o industrial, també som una societat de comerciants, per tant, el Comerç Tradicional i el seu foment i ajut hauria de ser una prioritat de totes les Administracions, que haurien de posar els mitjans necessaris perquè aquest pugui cohabitar amb aquests poderosos competidors i, alhora, adaptar-se a la mateixa evolució imparable de la Societat. Sóc un gran defensor del Comerç Tradicional i estic segur que farà valdre tots els seus avantatges i superarà i sabrà estar a l’altura dels nous temps, això sí, amb l’esforç de tots.

Tortosa, 15-12-2019

Jordi Mulé

Economista C.E.C. núm 13147

Què en penseu? / ¿Qué pensais?

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s