Recentment ha sortit la notícia que el recurs del Govern Central davant el Tribunal Constitucional contra la norma catalana que garantia la llum i el gas a les famílies catalanes pobres durant els mesos d’hivern ha estat admès a tràmit i, amb això, suspesa l’aplicació de la norma recorreguda. És a dir, que el fet de ser pobre i no poder pagar els subministraments bàsics tornarà a significar a Catalunya el tall automàtic d’aquests subministraments, sigui a l’hivern o no.

No tinc gens a dir als arguments jurídics de tal decisió, un contracte de subministrament de serveis bàsics no deixa de ser-ho entre dos particulars, l’empresa i el seu client. Per això que, en cas d’impagament, la companyia no pogués exercitar lliurement els seus drets contra el seu client morós, encara no sent jurista, sembla de difícil encaix jurídic.

Ara bé, al meu entendre, no és políticament correcte que, precisament en aquest moment, se suspengui una altra norma catalana, en plena turbulència política i en una situació com l’actual, amb una taxa d’atur disparadíssima, amb tantes famílies sense ingressos i en portes de l’hivern.  En aquest sentit, i tenint en compte que la interposició d’un recurs d’incostitucionalitat és voluntària, que tantes i tantes famílies catalanes pobres hagin de romandre a les fosques i passar fred a l’hivern crec que és un fet inoportú, per l’època de l’any en què es produeix, un fet moralment injustificable perquè perjudica els més febles, un fet reprotxable, perquè sembla des de fora com si s’estigués analitzant amb lupa tot el que es legisla a Catalunya per tombar-ho i, sobretot, és una insensatesa política que només afegirà més llenya al foc de la ja castigada Opinió Pública a Catalunya.

Article meu publicat al web de «La Ciutat» i consultable aquí.

Versión en castellano, aquí.