El català és una llengua molt rica, la seva riquesa recau, entre tantes coses, en la varietat del seu llenguatge i de les seves expressions, de tal manera que per dir el mateix concepte podem fer servir multitud d’expressions diferents, totes coincidents en el seu sentit perquè són sinònimes. A les Terres de l’Ebre hi ha una expressió particular, «acabar com una picada de fesols».

Per exemple, de manera general es diu que una cosa acabarà “com el Rosari de l’Aurora” quan es pot preveure que acabarà malament o no pas com es vol. Per voler dir el mateix, a Reus diem “acabar com la Comèdia de Falset” però al Baix Ebre i Montsià aquesta expressió esdevé “acabar com una picada de fesols”, a la Ribera d’Ebre es diu “això acabarà com la fira de Flix”, al País Valencià es diu sovint que “això acabarà com Camot” o que “això acabarà com el ball de Torrent” i a la Cerdanya es diu “això acabarà com la vetllada de Graus”. Segur que encara me’n deixo moltes més, així de ric és el català.

I és que, actualment, hi ha masses esdeveniments polítics que, pel rumb que van portant, estan afegint un grau d’incertesa molt gran a tots pel que fa al seu desenllaç final; una Consulta suspesa pel Constitucional, una nova Consulta que molts encara no saben el què serà, uns que demanen eleccions anticipades, altres que volen llistes úniques, els unionistes defensant la seva postura, el Govern Central dient que no a tot, declaracions públiques fora de to de certs tertulians, pactes polítics que trontollen, titulars exagerats, inclús algú que diu que el President de la Generalitat “necessita un afusellament” i es queda tant panxo! I moltes i moltes coses més, no acabaria la llista. Tot això queda ben amanit per una crisi econòmica galopant que no sembla que hagi de remetre a curt termini, una situació internacional empitjorada pels conflictes bèl·lics i una gran epidèmia a l’Àfrica que cal evitar que es propagui com sigui. Per sucar-hi pa.

El futur no el podem saber però he de reconèixer que em fa respecte pensar en com pot acabar tot això, quin pot ser el desenllaç; espero que no acabi ni com el Rosari de l’Aurora, ni com la Comèdia de Falset, ni com una picada de fesols, ni com la Fira de Flix, ni com Camot, ni com el ball de Torrent, ni com la vetllada de Graus, sinó que, acabi com acabi, acabi bé. Sigui com sigui, caldrà observar de ben prop els esdeveniments immediats; s’admeten apostes.

Article publicat al web de «La Ciutat» el dia 21-10-2014 i consultable aquí.