Es tracten de títols-valoris recollits en la Llei Cambiària i del xec de 1986 i àmpliament utilitzats en la pràctica habitual. En aquest post, setè de la sèrie dedicada als Productes Bancaris i fidel a la filosofia d’aquest bloc “economia en bambes” es pretén donar una explicació fàcil i útil per a tots els públics sobre les característiques bàsiques dels mateixos, fugint d’explicacions jurídic-tècniques que no es considerin d’utilitat real i posant l’accent en l’ús real i habitual d’aquests documents.

Tal com es comenta, tant les lletres de canvi, com els xecs o els pagarés són documents de pagament recollits en la Llei Canviària i del Xec de 1986, llei que va venir a harmonitzar tots els documents canviaris i va intentar agilitar els seus tràmits, sobretot els derivats de possibles impagaments i reclamacions. Anteriorment, tant les lletres de canvi, com els xecs o els pagarés es regien per normes del segle XIX, que havien quedat obsoletes.

Versión en castellano, clique aquí.

Els documents canviaris

Es tracta d’uns documents que porten implícites unes ordres de pagament i reconeixen uns drets a una sèrie de figures que intervenen en els mateixos. Cal tenir en compte que els títols valor són documents que reconeixen implícitament uns drets i obligacions a aquestes figures només pel fet mateix de l’existència del document, sense que sigui rellevant, almenys en teoria, el deute que es pretén saldar amb el mateix. És a dir, si una persona lliura un xec a una altra persona en pagament d’una factura, aquesta factura es considerarà pagada, independentment de si el xec es paga o no, ja que el xec, com a document canviari que és, ja protegeix per si mateix a la persona que ho pretén cobrar; dit d’una altra forma, si no ens paguen el xec podem reclamar judicialment directament el pagament del mateix, sense necessitat de demostrar el deute subjacent.

Aquesta és una característica molt important dels documents canviaris, la possibilitat de reclamar el seu pagament en cas d’impagament per un procediment judicial més ràpid i abreujat que si es reclama un deute amb només una factura impagada. És a dir, que un document canviari ben estès i impagat és executable per si mateix.

Les característiques formals dels documents són moltes, si bé, per facilitar una mica la lectura, he seleccionat dues:

a) Perquè una lletra de canvi, un pagaré o un xec es considerin com a tals, ha d’aparèixer la paraula “lletra de canvi”, “xec” o “pagaré” impresa o escrita en el cos del mateix. Sembla una obvietat, però circulen molts rebuts que semblen lletres o pagarés però que no són documents canviaris.

b) En cas de disconformitat entre la xifra d’import en nombres o en lletres, sempre prevaldrà aquesta última.

Ara bé, per poder gaudir del dret canviari, a part d’estendre correctament el document, és necessari pagar un impost a l’Estat, que no és un altre que l’Impost d’Actes Jurídics Documentats, o IAJD i col·loquialment conegut com a timbres. Tots recordarem alguna vegada haver anat a l’estanc a comprar una lletra de canvi, doncs aquest import, que depèn del nominal de la lletra és l’import de l’IAJD que hem de pagar a l’Estat per gaudir de la protecció que la Llei de 1986 dóna als documents canviaris. Si no abonem aquest import, no gaudirem del dret de reclamar l’impagament pel procediment ràpid i haurem d’anar a un judici declaratiu, molt més lent i difícil.

El timbre s’abona directament si comprem la lletra de canvi en l’estanc, o bé es paga per mitjans electrònics, mitjançant càrrec en el nostre compte bancari; els casos més clars de l’anterior són quan ingressem un xec en el nostre compte o quan transmetem un xec o un pagaré a una altra persona perquè ho cobri pel seu compte, fet conegut com a endós. La taula d’aquest impost varia en funció de l’import del document segons una escala publicada i és el mateix per als tres tipus de documents.

Figures que hi intervenen.

De fet, tant en les lletres de canvi, com en els xecs o els pagarés intervenen les mateixes figures, si ben els rols que tenen són diferents en cada cas.

a)Lliurador: Persona que emet el document. En el cas de la lletra de canvi, és qui la confecciona i es converteix en lel primer tenidor.

b)Lliurat: Persona que ha d’efectuar el pagament en virtut del document. En el cas del xec o pagaré tant el lliurador com el lliurat són la mateixa persona.

c)Tenidor: Persona que té en el seu poder el document i que té el dret de cobrament del lliurat del mateix al seu venciment. Pot ser-ho per ser el lliurador del mateix o per haver-ho rebut endossat per l’anterior tenidor.

c)Endossant: Persona que cedeix el document que obra en el seu poder a una altra persona, que al seu torn es convertirà en tenidordel mateix i tindrà el dret de cobrar-ho. És a dir, els documents canviaris es poden cedir a terceres persones per al seu cobrament i en pagament de deutes; per exemple, podem pagar un deute nostre mitjançant l’endós d’un document al nostre favor, i el nou tenidor podrà cobrar aquest document directament al lliurat.

d)Acceptant: El fet d’emetre una lletra de canvi no implica la conformitat del lliurat. Si el lliurat l’accepta, signant a la zona corresponent de la mateixa, la lletra adquireix l’estatus de lletra acceptada i així la plenitud dels seus drets. Respecte el xec i el pagaré, com el lliurador coincideix amb el lliurat, sempre són documents acceptats, i per tant, jurídicament segurs, almenys en l’inherent a possibles reclamacions per impagament.

El venciment

Una lletra de canvi pot ser a un venciment donat, a la vista o a una sèrie de dies des de la vista. En la pràctica, o té un venciment clar o és a la vista, o el que és el mateix, que la podem cobrar ja.

Un xec no té venciment, per la qual cosa sempre és a la vista, independentment de la data que figuri en el mateix. Això és molt important, no és obligatori respectar la data.

Un pagaré actua igual que una lletra de canvi. De fet, es podria considerar al pagaré com una lletra de canvi en la qual el lliurador coincideix amb el lliurat.

El beneficiari

Es tracta d’una figura que concerneix més als pagarés o xecs que a les lletres. Es tracta de la persona que ostenta el dret de cobrar-ho i així figura en el cos del document. En el cas dels xecs i els pagarés poden ser al portador o nominatius.

El fet de ser al portador o nominatius és molt important en el tema dels endossos i els timbres. Si són al portador, no es pot justificar documentalment un endós i, per tant, no caldria timbrar-los.

L’endós i els timbres.

Cada vegada que un document canviari s’endossa, s’ha d’abonar el timbre o IAJD corresponent. Si no ho fem així, el nostre document es converteix gairebé en “paper mullat” en cas d’impagament, doncs perd la possibilitat de ser executat directament per si mateix, encara que està acceptat. És a dir, en cas d’endós sense timbres no hi ha lletra, ni xec, ni pagaré algun.

Per exemple, si som lliuradors i tenidors d’una lletra de 1000€ venciment a un mes i volem pagar una factura de 1000€, podem intentar endossar-la en pagament d’aquesta factura, encara que perquè l’endós sigui vàlid i la lletra continuï mantenint la seva força jurídica, s’haurà de timbrar de nou, comprant timbres mòbils en l’estanc o pagant-los per càrrec bancari.

Un exemple freqüent és el cas de l’ingrés de xecs en compte bancari. El fet de cedir un xec a un banc diferent del lliurat per al seu cobrament no és més que un endós i, per tant, hem d’abonar els timbres. Per exemple, si ingressem en el nostre compte de “La Caixa” un xec del Santander que ens ha donat un client, si aquest és nominatiu haurem d’abonar els timbres corresponents per endós si volem mantenir la força del mateix en cas d’impagament.

Clàusules útils.

“No a l’ordre”: Clàusula que, fa que el document no pugui ser endossat. Per exemple, un pagaré no a l’ordre no genera timbres si es transmet a una tercera persona, però si es fa, perd la seva força jurídica. En l’exemple anterior, si ingressem el pagaré del Santander en el nostre compte de “La Caixa” no pagarem timbres si és no a l’ordre, però en cas d’impagament ho tindrem més difícil que si és un pagaré normal o “a l’ordre”.

Xec o pagaré barrat: El barrat obliga a ingressar-los en un compte, no es poden pagar en efectiu. És a dir, que han de ser endossats a un banc per cobrar-los.

Sense despeses: En cas d’impagament, la llei canviària demana per poder començar el procediment ràpid que el document sigui portat a la notaria per efectuar el corresponent protest notarial. Aquesta clàusula eximeix d’aquest requisit.

Amb despeses: Confirma la necessitat de protestar l’efecte impagat, si bé amb la llei de 1986 no és necessari el protest notarial, amb una declaració signada del banc últim tenidor és suficient.

Protest notarial: En cas d’impagament, haurem de portar el document al notari i protestar-ho estenent acta, en cas contrari, no podrem executar-ho.

Les tres anteriors són molt importants i cal tenir en compte el següent:

a) Una lletra de canvi o un pagaré sempre són “amb despeses” tret que s’especifiqui una altra cosa. És a dir, que si no posa res és “amb despeses”.

b)Un xec sempre és “sense despeses” tret que s’especifiqui una altra cosa, a l’inrevés que el cas anterior.

Fins a aquí aquest post, que deixo obert a possible suggeriments i aportacions dels lectors. Agrairé molt qualsevol comentari i aportació al mateix.

Jordi Mulé

Col·legiat C.E.C número 13147