La generositat del dia a dia

Vivim sovint immersos en les nostres coses del dia a dia, les nostres ambicions i els nostres objectius personals i laborals. Estem en una societat eminentment egoista i, de fet, de manera inconscient tendim a pensar que som el centre de tot, que les nostres coses són més importants que les dels altres.

La veritat és que el món funciona totalment a part del que desitgem o opinem, simplement és indiferent a nosaltres i les nostres inquietuds. Encara així, cada persona és un tresor únic i irrepetible, cada ser humà que ens deixa s’endú tot un seguit de records, coneixements, defectes i virtuts. Cadascú de nosaltres és un petit univers.

I és en aquest univers individualista i egoista on encara hi ha casos encomiables de generositat. Gent que, en un moment donat, decideixen dedicar llur temps lliure a millorar la qualitat de vida dels altres. El curiós del cas és que aquestes persones ho fan de manera silenciosa, sense cridar l’atenció i lluny del món materialista, però allà estan, fent tasques vitals i arribant allà on les nostres institucions no hi poden o no hi volen arribar.

En els moments que ara vivim és precisament quan postures com aquestes mereixen tot el meu reconeixement; parelles que adopten o acullen infants o que decideixen ampliar la família més enllà del típic i tòpic de “la parelleta”, voluntaris en tota mena d’activitats socials, persones que imparteixen formació gratuïta, persones que transmeten llurs coneixements de manera oberta i moltíssims més casos; en definitiva, totes aquelles persones que, de manera conscient o no, “estimen el pròxim”.

He escrit molts posts sobre economia, història o actualitat, tot això no deixa de ser mundà. Permeteu-me presentar-vos avui aquest sobre un dels motors del nostre món i moltes vegades oblidat, la generositat.

Dedicat als meus estimats amics Albert i Anna, que en aquests moments estan ampliant la seva família. Una abraçada

20140403-230115.jpg

4 comentarios sobre “La generositat del dia a dia

  1. Sí que es cierto que aún quedan personas que miran más que su propio ombligo. Las ves y… Sí, te llaman la atención porque cada vez es lo menos habitual, por desgracia.
    Por eso me alegro que con tu post nos recuerdes a esas personas que sí existen.
    Un abrazo!

Què en penseu? / ¿Qué pensais?

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s