Vivim en una societat en la qual moltes vegades donem per certes una sèrie de “veritats”; normalment aquestes es manifesten quotidianament i no reparem en elles, simplement les acceptem com a tals i muntem el nostre dia a dia sobre elles. Aquestes veritats ens arriben de molt diferents maneres, llegint el diari, escoltant la ràdio, veient les notícies a la televisió o en una simple tertúlia de bar. De fet, crec que és a l’època en la qual vivim, una època de globalització com mai abans ha estat en la Història, quan les notícies i les “veritats” més ràpidament es propaguen i arriben a més gent.

Un bon exemple és aquest blog, fa només deu o quinze anys hagués estat impensable pretendre escriure un article d’opinió, penjar-ho en un blog i deixar-ho lliurement a la disposició de qualsevol persona que volgués llegir-ho o comentar-ho. De la mateixa manera, tenim gran part del coneixement humà a la nostra disposició i amb només prémer un clic, podem consultar qualsevol dubte sobre qualsevol tema, quan fa pocs anys hagués estat pràcticament impossible, haguéssim hagut d’anar a una biblioteca, buscar el llibre adequat i consultar-ho.

Tots aquests avantatges, encara així, necessiten d’un gran exercici d’abstracció que no sempre fem. Les notícies i el coneixement viatgen de manera tan ràpida que, de vegades, no tenim temps d’opinar i destriar el que és absolutament fals del que és opinable. La veritat sempre és relativa i depèn d’un context, però tendim sovint a acceptar “veritats” com a absolutes, sense tenir en compte que la “veritat” per a un pot ser “falsa” per a un altre. L’acceptar una veritat com a absoluta i immutable és el que es coneix com a dogma, i un dogma pot arribar a ser molt perillós, doncs ell mateix pressuposa la seva certesa per sobre de qualsevol lògica o raonament; a part, no oblidem que el llenguatge sempre és imperfecte, només cal veure com es redacten moltes escriptures públiques intentant eliminar ambigüitats per veure fins a quin punt ho és.

És per això que la veritat pot ser manipulada; la vida està plena de situacions en les quals prenem com a veritats afirmacions que poden ser subjectives i que se’ns inculquen de manera col·lectiva; per exemple, una campanya publicitària sobre els avantatges d’un producte determinat pot provocar que el mateix sigui referent davant productes similars, encara que sigui pràcticament idèntic als altres. Una altra situació de veritats subjectives preses com a veritats absolutes podria ser l’actitud presa per un individu davant una notícia d’actualitat, segons com s’expliqui la percepció serà molt diferent. Si prenem tot el que se’ns informa com un dogma, llavors estarem caient en falsedats; crec que és millor intentar abstreure les notícies i veure-les des de diferents angles per eliminar el factor subjectiu i contextual.

Per això, en èpoques com l’actual crec que és indispensable un exercici d’abstracció, intentar analitzar les notícies des de tots els enfocaments possibles, evitant els dogmes i intentar entendre les raons de l’altra part. Només així crec que podem arribar a entendre’ns millor i evitar conflictes fàcilment evitables.