Article publicat al web de «la ciutat» el 14-1-14 i consultable aquí.

Versión castellana.

Es tracta només d’una paraula, l’acostumem a usar per tot arreu i moltes vegades no tenim en conte la grandesa del seu significat; ara bé, encarna també un concepte cabdal en tota relació humana, es tracta de la confiança.

La confiança no és res més ni res menys que una certesa que té una persona o grup de persones que passarà un fet o rebrà qualsevol prestació. Poques paraules representen un concepte tan ampli com aquesta; la confiança és per tot arreu i ens envolta, està en totes les relacions humanes de tal manera que la manca de confiança només porta al malentès i al conflicte. La confiança és un sentiment molt positiu i ens ha fet madurar i evolucionar com societat. I és que la confiança està omnipresent; les relacions d’amistat es basen en la confiança, les relacions de parella es trenquen quan desapareix la confiança, no comprem res a una botiga que no ens inspiri confiança i fins i tot moltes vegades diem que allò que costa molt de guanyar es perd en un segon, evidentment la confiança. Ens hem parat a pensar alguna vegada fins on arriba aquest sentiment a dominar les nostres vides? Heus aquí uns quants fets:

-Algú ha parat mai a pensar què és exactament el diner? Doncs bàsicament res, simplement és un mitjà transaccional que tots donem per vàlid. Antigament es deia que el diner seguia el patró or, que no deixa de ser un metall que ens hem posat d’acord a reconèixer com valuós, però actualment ja no és així. Si ho pensem amb fredor, el diner és quelcom que ens és útil per adquirir béns i serveis perquè tots ens hem posat d’acord, res més.

-I els preus de les coses? Doncs un altre producte de la confiança; simplement és la quantitat de diner que hom està d’acord a pagar per un bé o servei. L’apreciació de car o barat només depèn dels actors en la transacció i és totalment subjectiu; és a dir, res no val res que algú no estigui disposat a pagar. Oscil·lacions grans en els preus de certs béns com les que actualment hem viscut en són la prova, per què una cosa que ens semblava estar a preu fa cinc anys ara, tot i haver baixat molt, la trobem cara?

Una prova important de la magnitud del sentiment de confiança la podem estar vivint actualment; fa pocs dies ens han anunciat una baixada del número de persones aturades i la pujada del PIB a l’últim trimestre del 0,3%, també s’ha anunciat la fi del rescat bancari i fins i tot les borses semblen que estan recuperant posicions. Tot plegat afavoreix la pujada de la confiança en la recuperació i segur l’accelerarà; ara bé, implica això que realment ha començat la recuperació o bé que hem tocat fons?

Honestament, penso que és aviat per dir-ho; la baixada en el número de persones aturades és molt positiva però es pot deure perfectament a la sortida de molts joves a l’estranger, a la tornada de molts immigrants o a la conversió de molts demandants d’ocupació en autònoms o a multitud de factors. La pujada del PIB sí que la veig més significativa, si bé l’anterior de només 0,1% no ho era és cert que porta dos trimestres consecutius pujant, si la tònica continua així penso voldrà dir com a mínim que la baixada s’ha aturat. Respecte la fi del rescat bancari, és molt bona notícia i ara només cal que els processos de fusió en marxa acabin i els sistema financer se situï en condicions d’actuar amb fluïdesa i la recuperació s’accelerarà. Les pujades de les borses només són un símptoma de cert optimisme als mercats, una altra vegada la confiança, res més; la Borsa, encara que l’imaginari col·lectiu l’equipara moltes vegades amb els indicadors econòmics, no deixa de ser un mercat lliure de valors on el més mínim rumor o expectativa fa variar els preus de les cotitzacions, per tant, una pujada de la borsa és un bon senyal, però només això.

Com deia abans, poques paraules resumeixen tan bé la gran majoria de les relacions humanes i en aquests moment podem veure clarament com l’augment de la mateixa dóna fruits. Jutjo com a molt positiu que actualment es vagi recuperant la confiança perquè només així anirem recuperant-nos d’aquesta crisi i, poc a poc, anirem tornant a la normalitat, que és el que tots desitgem.

Jordi Mulé

Llicenciat en ADE i en ITM