PRODUCTES BANCARIS II. DIPÒSITS

Per Jordi Mulé, col·legiat CEC número 13147.

Versión castellana.

En aquesta segona publicació es pretén donar una explicació senzilla sobre què són, com funcionen i quins tipus de dipòsits bancaris existeixen en general a l’actualitat; no es pretén donar una llista ni una opinió sobre productes existents en les diferents entitats bancàries de manera concreta, sinó que l’objectiu d’aquest escrit és purament descriptiu.

Explicarem els anomenats també “dipòsits de tipus tradicional”, que són els més habituals i coneguts pel gran públic, per exemple, els comptes corrents i els comptes a termini. No es comenten altres productes bancaris que moltes vegades es poden confondre amb els dipòsits, com són els fons d’inversió o les assegurances d’estalvi.

Tampoc es pretén una explicació exhaustiva i purament tècnica, el que s’intentarà és una explicació el més simple i clarificadora possible perquè el possible lector pugui tenir una idea general sobre el tema exposat.

Què és un dipòsit bancari?

Bàsicament un dipòsit és un contracte signat entre un dipositant i un dipositari en el qual el dipositant lliura o presta un ben al dipositari i aquest, al seu torn, es compromet a mantenir-ho i reintegrar-ho al dipositant segons unes condicions pactades i previstes en el contracte. En el cas dels dipòsits bancaris, el dipositant és el client, el dipositari l’entitat bancària i el be lliurat diners.

Per això, en termes comptables, per a l’entitat bancària els diners rebuts com a dipòsit realment son un deute contret amb el client, que és qui ostenta la propietat del mateix. El deure de l’entitat és mantenir en bones condicions el dipòsit rebut, remunerar-ho i reintegrar-ho segons les condicions acordades en el contracte del dipòsit.

Per garantir i mantenir la seguretat dels dipòsits bancaris, existeix el Fons de Garantia de Dipòsits, que es nodreix d’aportacions de totes les entitats bancàries i que actualment garanteix els mateixos amb un màxim de cent mil euros per titular i entitat bancària.

Tipus de dipòsits bancaris

Existeixen moltes classificacions possibles per als mateixos. Hem preferit les següents, depenent de la disponibilitat, el rendiment i la periodicitat de pagament del mateix:

a) Segons la disponibilitat: Comptes a la vista i comptes a termini.

b) Segons el tipus de rendiment: amb interessos monetaris, amb rendiment en espècie.

c) Segons la certesa del rendiment: Amb interessos explícits o referenciats.

d) Segons el pagament del rendiment: Amb interessos periòdics, a venciment o anticipats.

i) Segons la classe de rendiment: Amb rendiments constants o amb rendiments variables.

Què és el rendiment?

És l’interès que l’entitat pagarà al client per l’entitat rebuda del mateix. Existeixen moltes formes de càlcul del mateix, però la més corrent és la de l’interès simple o fórmula del rodet. Per a més informació veure http://www.iahorro.com/depositos/calcular-intereses-plazo-fijo.htm

A) SEGONS LA DISPONIBILITAT.

Comptes a la vista

Es caracteritzen per una disponibilitat immediata de la quantitat lliurada pel client, total o parcialment. El seu rendiment és el més baix (en general) de tots els dipòsits degut  precisament a aquest fet. Bàsicament, es poden dividir en dos tipus:

a) Comptes corrents: El compte a la vista per excel·lència i usada per tot tipus de clients, particulars i especialment empreses. Permet annexar multitud de serveis, domiciliacions i s’usa comunament com a compte principal pels clients i del qual penja tot tipus de serveis.

b) Comptes d’estalvi: També anomenades antigament “cartilles”, són usades majorment per particulars. Avui dia tenen molt poques diferències amb els comptes corrents, i aquestes depenen bàsicament de l’entitat en qüestió. Antigament van néixer amb la finalitat de l’estalvi minorista particular però avui dia admeten pràcticament els mateixos serveis que un compte corrent.

Comptes a termini.

També coneguts com a terminis fixos, terminis o imposicions. En aquests dipòsits la disponibilitat no és tan immediata com en els anteriors, doncs es pacta un rendiment superior a canvi de respectar un termini de venciment del mateix. Per tant, la disponibilitat del dipòsit no és tan immediata com en un compte a la vista. La majoria dels mateixos permeten el reintegrament parcial o total abans del venciment però pot existir una penalització sobre els interessos percebuts o pendents de percebre; això és normal, doncs l’entitat fa les seves previsions en funció del saldo total dels clients i la cancel·lació anticipada converteix pràcticament el dipòsit a termini fix en un dipòsit a la vista.

B) SEGONS EL TIPUS DE RENDIMENT

Amb interessos monetaris.

En aquests dipòsits el tipus d’interès és conegut per endavant i en diners, és a dir, sabem exactament quins interessos es percebran pel mateix. Per exemple, un tipus d’interès del 2%.

Amb rendiment en espècie

En aquest tipus, el rendiment no es percep en diners sinó que per la contractació del dipòsit es percep un objecte com a rendiment, per exemple, un electrodomèstic.

C) SEGONS LA CERTESA DEL RENDIMENT

Amb rendiments explícits

En ells existeix una certesa del rendiment a percebre i aquesta es mesura pel factor del tipus d’interès i en tant per cent. És a dir, un dipòsit d’aquest tipus genera un rendiment especificat, calculable i pactat per endavant.

Referenciats

En aquest tipus el rendiment no es coneix per endavant sinó que depèn d’una sèrie de factors, com pot ser l’evolució d’un índex borsari durant la vida del mateix i que es coneix al final del venciment del dipòsit.

D) SEGONS EL PAGAMENT DEL RENDIMENT.

Amb interessos periòdics.

En ells l’interès es percep cada un determinat període de temps, per exemple, mensual, trimestral, semestral o anualment. Respecte el rendiment, cal tenir en compte els importants conceptes d’interès nominal i TAE, si algú vol conèixer més d’aquest tema, veure aquí.

Per això, és convenient conèixer ben quin és el tipus d’interès nominal i la TAE del nostre dipòsit, doncs el rendiment efectivament percebut depèn directament de la periodicitat de pagament dels interessos, a igualtat de TAE, a més llarg període de pagament, major nominal.

A venciment

L’interès es percep al final del mateix. En el cas d’un dipòsit a un any el càlcul es faria directament aplicant el tant per cent pactat al capital del dipòsit.

Interessos anticipats.

L’interès es percep en el moment de la contractació del dipòsit.

I) SEGONS LA CLASSE DE RENDIMENT.

Amb rendiments constants

El tipus d’interès es manté constant durant tota la vida del dipòsit. Per exemple, un termini a un any amb pagaments trimestrals d’interessos al 2%.

Amb rendiments variables

Poden ser dipòsits amb tipus d’interessos creixents, decreixents o mixts. Per exemple, un dipòsit a dos anys amb pagament d’interessos semestrals amb interessos diferents per a cada semestre.

TRACTE FISCAL

Respecte els interessos percebuts, ha de practicar-se una retenció del 21% a compte de l’Impost de la Renda de les Persones Físiques i han de ser declarats en l’apartat de Rendiments de Capital Mobiliari a la declaració anual del mateix, aplicant una sèrie de criteris. Per saber més, veure aquest  link.

Respecte el capital del dipòsit, aquest ha de ser tingut en compte a l’efecte de l‘Impost del Patrimoni. Per saber més.