Publicat a «la Vanguardia» el 2-1-2014

Aquests dies es pot veure a la tele un espot publicitari en el que es pot veure una mare esperant el seu fill que ha hagut de marxar a l’estranger i com l’aroma del producte els uneix malgrat la distància.

No deixaria de ser un anunci més si no fos pel drama que hi ha al darrera, ens estan marxant els joves a l’estranger i sembla que no ens n’adonem del què realment vol dir tot això; ja són molts milers, quasi tots qualificats o amb titulació que ens van deixant buscant un futur millor que aquí no troven i tot per causes sobradament conegudes; la crisi, polítiques desencertades, estratègies econòmiques abans basades massa en el curt plaç o una possible manca de sensibilització social.

Aquesta diàspora és certament, en la meva opinió, un fracàs col.lectiu i les consequències les viurem durant temps, algú pensa fer-hi alguna cosa per mirar d’aturar-ho?