En aquest escrit faig palesa la manipulació d’alguns mitjans, tant els d’una manera de pensar com els d’una altra; mireu aquest exemple, durant 2008 governava a Catalunya el tripartit i a algun mitjà no li semblava massa bé com ho feia. Fixeu-vos bé, sense ànim de defensar ni justificar cap idea ni govern, i veureu com jugant perversament amb les paraules es pot generar conflicte i crispació d’allà on no n’hi ha:

Carta que vaig publicar a «la Vanguardia» el dia 24-9-2008

Que hi ha certs cercles d´opinió i alguns mitjans de comunicació crítics o certament hostils vers la política que es fa des de Catalunya no és cosa nova. Ara bé, que aquestes crítiques es facin sense l´adequada mesura i sense respectar els límits entre la llibertat d´opinió, informació o premsa i la injúria o la burla penso que és, com a mínim, debatible.

Sense anar més lluny, des de fa un temps a un programa que s´emet a la tarda per una emissora de ràdio conservadora i presentat per un periodista-escriptor que «continuará diciendo la verdad», es fa constant al · lusió al «gobierno nacional-socialista de Cataluña». Amb això s´està jugant amb les paraules, ja que dient nacionalista i socialista s´acaba dient nacional-socialista i ja sabem que nacional-socialista és el mateix que nazi.

Llavors voldria fer una reflexió. Si a molts països la ideologia nazi és delicte, no ho pot ser també acusar a algú de ser-ho quan no és cert? No es poden canviar una mica les formes i que els mitjans conservadors actuïn d´una altra manera, potser més elegant? No estaria de més reflexionar al respecte.

Ja han passat cinc anys des d’aquest escrit i moltes coses han canviat, però personalment he de dir que cada dia sentim bestieses com aquestes, dites pels uns i pels altres…Déu n’hi dó!