“Fa més el que vol, que el que pot” és una dita que tots coneixem de sobres i és una gran veritat, qui realment vol una cosa ho aconsegueix. El millor exemple és la sorprenent notícia del fals intèrpret de llengua de signes que, durant els funerals de Nelson Mandela,  va aconseguir posar-se al costat del president dels Estats Units, Barack Obama, i d’altres mandataris i “traduir” a la llengua de signes sud-africana el seu discurs. Malauradament, ni aquest individu era intèrpret ni els signes que feia tenien res a veure amb la llengua de signes.

Deixant de banda el ridícul mundial i monumental que deuen estar sofrint els organitzadors de l’acte no deixa de sobtar com un individu es pot presentar de cop i volta a un acte de la màxima seguretat, aconseguir-hi credencials, entrar-hi i fer el seu espectacle davant d’una audiència televisiva global i que, amés, no era la primera vegada que ho feia. La meva primera reacció ha sigut un somriure pel ridícul de la situació, més pròpia d’una pel·lícula dels Germans Marx o dels Monty Python que d’un funeral d’Estat del segle XXI però després d’una reflexió en fred he de reconèixer que la situació és com a mínim indignant; si un individu és capaç d’entrar a un acte on hi ha l’elit de la Societat Mundial i fer aquest “teatre” només perquè s’ho proposa què no seria capaç de fer una persona que entrés en un acte similar amb altres motivacions, diguem-les més perverses? Ja tenia raó el que deia “no passen més coses perquè Déu no vol, que si no…”