Article meu publicat al web de «la Ciutat de Reus» el 19-12-2013 i consultable al següent link.

Estem vivint uns temps en el que les postures sembla que es radicalitzin cada cop més; paradoxalment, cada cop tenim més mitjans que ens informen però la sensació que es té és que les postures i les opinions, lluny d’anar convergint, cada cop s’estan radicalitzant més. Només cal fer un seguiment de les diverses cadenes de televisió que emeten actualment per la TDT per poder-ho copsar; la varietat d’opinions és molt positiva però sobta molt veure com aquesta varietat fa que, lluny d’analitzar notícies sobre una base comú que podria ser la notícia objectivament narrada, hi hagi fenòmens com la desvirtuament, exageració o simplement que s’inventin notícies o escàndols d’allà on en realitat no hi són o no deurien ser-hi.

I penso sincerament, si tenim en compte el gran poder que tenen avui dia els mitjans, s’està analitzant seriosament les repercussions a llarg termini de certes informacions divulgades, inventades o exagerades per televisió? jo penso sincerament que no, com sempre l’únic que es valora és el «curt-placisme» i el benefici en audiències que es té immediatament que es tradueix en ingressos per publicitat i no es valora el mal que es fa a vegades a llarg termini. Hi ha cadenes de televisió amb una línia clarament definida però que moltes vegades informen tant sesgadament d’un tema, sovint sempre el mateix, que un es pregunta realment si el que parla d’aquest tema realment el coneix o bé simplement diu el que ha sentit sense informar-se bé i, per tant, és un ignorant del tema què opinna.

I, malauradament, la ignorància en molts àmbits dóna peu al malentès i a la crispació. La insensatesa de molts mitjans en matxucar constantment certs temes està generant crispació allà on no n’hi havia i, tot això, barrejat amb la crisi actual, crec que no duu a cap lloc mínimament bo.