Vaig enviar aquesta carta recentment a «La Vanguardia» i va ser publicada el diumenge 8-9-2013. En aquesta vaig voler aplicar el conegut principi científic segons el qual d’entre dues respostes possibles a una qüestió, normalment la més senzilla és la certa a algunes de les notícies d’actualitat del moment. El link de la publicació és aquest.

«Hi ha un principi científic anomenat «La navalla d’Occam» atribuït a un frare franciscà del segle XIV que s’ha convertit en bàsic per a la ciència; aquest principi ve a dir, entre d’altres coses, que d’entre dues alternatives possibles, normalment la més senzilla és la certa.

Llavors m’he adonat que, salvant les distàncies, també es pot fer servir per analitzar les notícies i situacions quotidianes. En aquest sentit, analitzant dues notícies d’actualitat, la primera respecte les aspiracions de Catalunya, què és més fàcil, que el govern de Madrid hagi reflexionat al respecte, com ha opinat recentment el conseller Homs o bé que aquest continuï negant i denegant qualsevol petició? La segona, respecte el «cas Bárcenas», què és més fàcil, que en un excès de cel per acomplir la llei de Protecció de Dades, com s’ha dit, s’esborrin o canviïn discs durs d’ordinadors quan aquests canvien d’empleat o bé que simplement s’ha fet això per evitar problemes polítics o judicials?

Penso que un bon exercici d’abstracció davant les informacions que ens arriben és necessari, i per això, la «navalla d’Occam» pot ser molt útil.»

No deixa de ser un exercici d’abstracció, tal i com dic a la carta; respecte les «aspiracions» de Catalunya, no em volia referia a les aspiracions de «tota» Catalunya, sinó a la de bona part de la població de la nostra Terra. Respecte el tema dels discs durs esborrats ordinadors del «cas Bárcenas», em va semblar tant surrealista que no vaig poder evitar opinar al respecte; sembla ser que va ser en part un error judicial en donar un termini per a entregar-los, enlloc d’anar a buscar-los per sorpresa. Sigui com sigui, la realitat sempre supera la ficció.