Article que vaig publicar al web de «la ciutat de Reus» el dia 28-11-2013 i consultable en aquest link.

Hi ha moltes obres literàries que volen ser un reflex precís d’una societat i un temps determinat i per això són preses moltes vegades com exemple de com era la vida en l’època retratada i acostumen a ser matèria de lectura quasi obligatòria en molts centres educatius. He escollit “L’Auca del Senyor Esteve” de Santiago Russinyol perquè modestament crec que n’és un bon exemple; entre els molts missatges que conté, jo destacaria l’enfrontament entre dues generacions, la del pare que està acostumat a fer “allò que cal fer” i el fill que vol “trencar amb tot” i començar un projecte nou. Ara bé, si Russinyol escrigués avui l’obra, hauria sigut igual?

Faré primer un petit resum d’aquesta excel·lent obra; ambientada a principis del segle XX, una família burgesa que regenta una merceria dita “La Puntual” des de fa no-sé-quantes generacions ha d’afrontar una situació en aquell moment inaudita, veure com l’hereu, Ramonet, s’enfronta amb el seu pare, el senyor Esteve, ja que ell no vol seguir el negoci familiar sinó que vol ser artista. L’obra reflecteix el funcionament de la societat burgesa catalana de l’època i també parodia el fet que el benestar econòmic d’aquesta burgesia va dur a crear (i pagar) les grans obres artístiques modernistes, representades pel fill artista, Ramonet. A banda, queda clar l’enfrontament generacional i entre “allò de sempre” i “el que és innovador”.

Si Russinyol escrigués avui l’obra, com seria? Doncs jo penso que el senyor Esteve estaria patint intentant mantenir un negoci familiar enmig de tantes grans cadenes i que segurament també estaria temptat de vendre el seu local a una franquícia de roba low-cost i jubilar-se però no ho faria per poder pagar els estudis de Ramonet. I Ramonet? Ramonet estaria estudiant Belles Arts a la Universitat i el seu pare estaria pagant religiosament matrícules amb un preu multiplicat per quatre; en acabar la carrera, màster i nivells d’idiomes tindria dificultats per dedicar-se a allò que ha estudiat i es veuria en un dilema, o marxar a l’estranger, o l’atur de llarga durada o bé treballar a la botiga del pare (i gràcies a Déu que la té). Vés per on! Tindríem un final totalment diferent amb Ramonet continuant el negoci familiar! Tot plegat és certamernt irònic però no està de més que reflexionem una mica sobre el futur que espera als nostre joves amb la situació actual.

Jordi Mulé.

Economista C.E.C núm 13147